OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran Diccionari de la llengua catalana

teologia

Partició sil·làbica: te_o_lo_gi_a
Etimologia: del ll. td. theologia, i aquest, del gr. theología, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
    1. filosofia i religió Ciència que tracta de Déu o dels déus.
    2. especialment cristianisme Ciència que, des de la fe i a partir de les dades de la revelació, cerca de donar raó i de fer comprensible per al creient el misteri de Déu pel que fa a la manifestació i la comunicació a l’home en la història de la salvació, culminada en el Crist i expressada en l’Escriptura.
    3. teologia mística religió i cristianisme Branca de la teologia que tracta de la mística.
    4. teologia moral cristianisme Branca de la teologia que estudia la moral cristiana.
    5. teologia natural (o filosòfica) filosofia Teodicea.
    6. teologia negativa (o apofàtica) cristianisme Modalitat teològica en què tota afirmació sobre Déu és entesa fonamentalment com a derivada de negacions, és a dir, com a afirmació del que Déu no és.
  1. religió Doctrina religiosa referent a Déu, als déus o al diví.
teologia

Llegir més...