OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran Diccionari de la llengua catalana

timó 1

Etimologia: del ll. tēmo, -ōnis ‘timó de carro o d’arada’, i més aviat, potser, d’un ll. vg. *tīmo, -ōnis 1a font: 1252
    masculí
  1. construcció naval
    1. Peça plana articulada en un eix vertical al codast d’una embarcació, que hom pot fer girar a dreta o a esquerra de manera que, a causa de la resistència que aquesta peça ofereix a l’aigua, fa girar l’embarcació a dreta o a esquerra, respectivament.
    2. timó de profunditat Cadascuna de les superfícies mòbils d’un submarí que permeten de corregir els errors d’estabilització.
  2. per analogia
    1. aeronàutica Cadascuna de les superfícies mòbils o plans articulats que permeten de dirigir un avió.
    2. motors Peça ampla i plana que, per l’acció del vent, orienta les pales d’un aeromotor.
  3. figuradament Direcció o govern d’un afer, d’una empresa, etc. L’empresa va ésser deficitària fins que ell en prengué el timó.
  4. agricultura Peça de l’arada que, fixada a la cameta, la uneix al tir.
  5. transports Llança d’un carro.



  6. Vegeu també:
    timó2
timó

Llegir més...