i tipus | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran Diccionari de la llengua catalana

tipus

Etimologia: del ll. typus ‘figura, estàtua; caràcter d’una malaltia’, i aquest, del gr. týpos ‘cop, marca d’un cop; imatge’; en els der. i comp. són sovint possibles les formes en -tip i en -tipus 1a font: 1864, DLab.
    masculí
    1. arts gràfiques Cadascuna de les peces, en forma de paral·lelepípede de base rectangular, que porten en relleu, en una de llurs bases, una lletra o un signe i que, posades les unes al costat de les altres, formen el motlle o la forma d’allò que hom vol imprimir.
    2. sigil·lografia i numismàtica Tot el que va gravat a la matriu (figures, símbols, emblemes, etc.) d’un segell o d’una moneda, llevat de la llegenda.
    1. Símbol o representació d’alguna cosa, especialment esdevenidora.
    2. Bíblia i teologia Realitat de la història bíblica passada on la fe jueva o cristiana veu prefigurada la història de salvació present o futura.
    1. Forma general, pla d’estructura, conjunt de propietats principals, comuns a un cert nombre d’individus o d’objectes. Tots aquests cotxes són del mateix tipus. Aquest tipus de casa és propi de les regions fredes.
    2. En una classificació, cadascun dels grups que tenen una mateixa mena d’estructura.
    3. Individu, grup, etc., que és l’exemplificació més perfecta d’una espècie, d’un gènere, etc. Hom l’anomena també indistintament prototip i arquetip.
    4. Persona, individu. És un tipus curiós, en Pau. Quin tipus, aquest!
    5. Figura d’una persona, especialment respecte a les proporcions, l’esveltesa o l’elegància del seu cos. No és gaire bonica de cara, però té molt bon tipus, aquesta noia.
    6. antropologia i psicologia Biotip.
    7. biologia En zoologia, botànica i microbiologia, espècimen amb unes determinades característiques morfològiques, fisiològiques, genètiques, serològiques, etc., constants que serveixen de criteri per a llur descripció, la qual delimita l’existència d’un tàxon.
    8. dret penal Definició legal específica de cada delicte que en determina els elements típics. Hom l’anomena també figura del delicte.
    9. filosofia i psicologia Cadascun dels models genèrics a partir dels quals hom agrupa els individus o els corrents de pensament amb relació a llur manera de pensar i comportar-se o a llur concepció filosòfica, respectivament.
    10. patologia Qualsevol de les formes clíniques diferents d’una mateixa entitat morbosa.
    11. aguantar el tipus col·loquialment Actuar amb calma i sense perdre el domini de si mateix, en una situació compromesa o difícil. Malgrat la xiulada, els actors han aguantat el tipus fins al final de la representació.
    12. ésser el meu (o el teu, o el seu, etc.) tipus col·loquialment Ésser algú el model de persona que agrada a una altra. Aquest noi és molt atractiu i simpàtic, però no és el meu tipus.
    13. teoria dels tipus lògica En la lògica de classes, conjunt de doctrines elaborades per a resoldre el problema de les anomenades paradoxes lògiques.
    14. tipus espectral astronomia Cadascuna de les classes en què hom pot dividir el conjunt dels estels, d’acord amb les característiques de llurs espectres.
    15. tipus nomenclatural botànica Exemplar o element constitutiu d’un tàxon al qual és permanentment associat el nom d’aquest.
  1. economia
    1. Preu o percentatge establert per a determinades operacions financeres o fiscals. Tipus d’interès variable, fix. Tipus de canvi de divises.
    2. Taxa.
    3. tipus impositiu Tant per cent que hom aplica a la base imposable per a determinar l’import d’un determinat tribut.
tipus
Llegir més...