OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran Diccionari de la llengua catalana

titani

Etimologia: del ll. científic titanium, nom donat el 1795 pel químic alemany M. H. Klaproth (1743-1817) a l’element químic descobert el 1791 pel químic anglès W. Gregor, per analogia amb el nom de uranium, que ell mateix donà també a aquest altre element descobert per ell un temps abans 1a font: 1868, DLCo.
    masculí química inorgànica
  1. [símbol Ti]
    Element metàl·lic de la primera sèrie de transició, de nombre atòmic 22, que pertany al grup IVB de la taula periòdica. Té un pes atòmic de 47,90.
  2. diòxid de titani Una de les menes naturals del titani, de fórmula TiO2.
titani

Llegir més...