i tori | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran Diccionari de la llengua catalana

tori 1

Etimologia: del ll. científic thorium, del nom del déu escandinau Thor, creat el 1828 pel seu descobridor, el químic suec J.J. Berzelius (1779-1848) 1a font: 1868, DLCo.
    masculí química inorgànica
  1. [símbol Th] Element químic de nombre atòmic 90 pertanyent a la família dels actínids de la taula periòdica. Té un pes atòmic de 232,0381.
  2. diòxid de tori [ThO2] Pólvores blanques, naturals o obtingudes per reducció del nitrat de tori.
  3. nitrat de tori [Th(NO3)4·4H2O] Sòlid cristal·lí blanc.
  4. tetrafluorur de tori [ThF4] Pólvores blanques emprades en la preparació del metall en forma de fluorur doble de potassi i tori.



  5. Vegeu també:
    tori2
tori

Llegir més...