i torpede | enciclopèdia.cat

☰ Navegació pels índexs

Gran Diccionari de la llengua catalana

torpede

Etimologia: del ll. torpēdo, -ĭnis ‘mena de peix amb una càrrega elèctrica amb què paralitza els enemics’, der. de torpēre ‘paralitzar’; d’on l’aplicació al projectil de guerra naval 1a font: 1917, DOrt.
    masculí
  1. ictiologia Vaca.
  2. armament i marina de guerra
    1. Projectil autopropulsat submarí que, llançat a l’aigua per un avió o per una embarcació de superfície torpedinera o disparat per un submarí en la direcció d’una embarcació enemiga, explota per percussió en tocar-la o per influència de la massa magnètica d’aquella si hi passa pel costat sense tocar-la.
    2. torpede humà Torpede tripulat per un o dos homes destinat especialment a accions de guerra ofensives, en les quals els tripulants col·loquen alguna càrrega explosiva en l’obra viva d’algun vaixell enemic o llancen contra aquest un torpede de què va proveït el torpede humà com a armament.
torpede
Llegir més...