OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran Diccionari de la llengua catalana

transcendental

Etimologia: del b. ll. transcendentalis, íd.
  1. adjectiu D’una gran importància per les conseqüències que pot tenir. Fer ara això és transcendental.
  2. filosofia
    1. masculí En l’escolàstica, cadascun dels atributs propis de tot ésser: la unitat, la veritat i la bondat (o perfecció) i, per a alguns, la bellesa, reductible, per a altres, a l’anterior.
    2. adjectiu En Kant i a partir d’ell, dit d’allò que pertany a les condicions a priori del coneixement, o de l’acció (sobretot moral) de l’home.
transcendental

Llegir més...