OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran Diccionari de la llengua catalana

trineu

Partició sil·làbica: tri_neu
Etimologia: del fr. traîneau, íd., der. de traîner ‘arrossegar, estirar’, ll. vg. *traginare, der. de *tragĕre, i aquest, del ll. cl. trahĕre, íd. 1a font: 1905
masculí transports, etnografia i esports Vehicle proveït de patins o d’esquís en lloc de rodes que es desplaça lliscant sobre la neu o el glaç, estirat per cavalls, rens o gossos.
trineu

Llegir més...