OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran Diccionari de la llengua catalana

tritó 1

Etimologia: del ll. Triton, -ōnis, i aquest, del gr. Trítōn, déu marí, fill de Neptú 1a font: 1888, DLab.
    masculí
    1. mitologia En la mitologia grega, nom donat a diversos éssers mítics, meitat homes, meitat peixos, que constituïen el seguici de Posidó.
    2. heràldica Figura imaginària meitat home, meitat peix.
  1. zoologia Nom donat a diverses espècies d’amfibis urodels pertanyents a la família dels tritònids. Els tritons europeus pertanyen als gèneres Triturus, Euproctus i Pleurodeles. El gènere Triturus inclou, entre d’altres, les espècies T. alpestris (tritó alpí), T. boscai (tritó ibèric), T. helveticus (tritó palmat), T. marmoratus (tritó verd o marbrat), T. cristatus (tritó crestat) i T. vulgaris. Als Països Catalans, el gènere Euproctus és representat per l’espècie E. asper, el tritó pirinenc, i el gènere Peurodeles ho és per l’espècie Pleurodeles waltl, el tritó meridional.



  2. Vegeu també:
    tritó2
tritó

Llegir més...