i trobar | enciclopèdia.cat

☰ Navegació pels índexs

Gran Diccionari de la llengua catalana

trobar 2

Etimologia: probablement ll. vg. *trŏpāre, variant reduïda del ll. td. contropare ‘parlar figuradament, comparar’, der. del ll. trŏpus, i aquest, del gr. trópos ‘figura retòrica’; de ‘crear, inventar formes poètiques’ es passà a ‘inventar, descobrir, trobar’ en general 1a font: s. XII, Hom.
masculí literatura Terme utilitzat pels trobadors per a designar l’art de fer composicions artístiques cultes amb lletra i música.


Vegeu també:
trobar1
trobar
Llegir més...