i truita | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Anuaris
Cronologia
Diccionaris de la llengua
Diccionaris bilingües
Divulgació científica
Diccionaris enciclopèdics
Estadístiques
Obres temàtiques
  •    De lliure accés
  •    Prèmium
  •    Accés exclusiu subscriptors Anuari 2014
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ truita 2

Partició sil·làbica: trui_ta
Etimologia: del ll. td. tructa, nom del peix, probablement d’un cèlt. *trúkanta, íd., sincopat; el nom de l’ou batut prové probablement de la comparació amb el nom del peix, per la seva forma allargada i la seva vivor saltironant al riu, semblant a la forma comuna amb què solen fer-se saltar totes dues menges a la paella 1a font: 1180
    femení ictiologia
  1. Nom donat a diversos peixos de la família dels salmònids que pertanyen al gènere Salmo, i en especial a les espècies S. trutta, la truita comuna, i S. gairdnerii, la truita irisada. La truita comuna té el cos allargat, dents desenvolupades, coloració variable, i viu en aigües dolces i fresques; la truita irisada té una franja rosada als costats. La carn de la truita és molt bona i apreciada gastronòmicament.
  2. Gènere de peixos de l’ordre dels salmoniformes, de la família dels salmònids (Salvelinus sp), molt semblants a la truita comuna però amb més escates i la boca més gran. La truita de rierol (S. fontinalis) és molt estimada per la seva carn.



    3. Vegeu també:
    truita1
truita

Subscriu-te al newsletter

He llegit i accepto la política de privacitat
Llegir més...