OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran Diccionari de la llengua catalana

tuia

Partició sil·làbica: tu_ia
Etimologia: del gr. thyía, íd., der. de thýō ‘cremar encens’ 1a font: s. XX, Oller
femení botànica i jardineria Petit arbre perennifoli de la família de les cupressàcies (Thuja orientalis), ramificat des de la base, de fulles imbricades i gàlbuls amb prominències recorbades, plantada sovint en jardins i tanques.
tuia

Llegir més...