OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran Diccionari de la llengua catalana

tutor | tutora

Etimologia: del ll. tutor, -ōris, íd., der. de tuēri ‘protegir’ 1a font: 1272, CTort.
    masculí i femení
  1. dret civil Persona a la qual hom encomana la tutela de la persona i dels béns dels menors que no són subjectes a la pàtria potestat, com també la dels majors d’edat incapaços d’obrar.
  2. ensenyament
    1. A les universitats britàniques, professor d’un college que guia l’estudi individual dels qui preparen una llicència o un doctorat.
    2. Professor responsable de l’educació individual dins un grup d’alumnes.
    3. per extensió Guia, defensor, conseller, d’algú en qualsevol aspecte.
tutor

Llegir més...