OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran Diccionari de la llengua catalana

usucapir

Etimologia: del ll. usucapĕre, íd., comp. de usu, ablatiu de usus ‘ús’ i capĕre ‘prendre, apoderar-se’, lit. ‘apoderar-se per ús, per prescripció’ 1a font: 1803, DEst.
verb transitiu dret civil Adquirir el dret de propietat (d’una cosa) i altres drets reals possibles mitjançant la possessió continuada d’aquests drets en concepte de titular durant el temps que assenyala la llei.
usucapir

Llegir més...