OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran Diccionari de la llengua catalana

verb

Etimologia: del ll. vĕrbum ‘paraula’ 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
    1. obsolet Paraula.
    2. usat absolutament [en majúscula] cristianisme Nom amb què hom tradueix tradicionalment (a partir de la Vulgata) el Logos del quart Evangeli, que designa la Paraula creadora encarnada en Jesucrist. El Verb es feu carn.
    3. Verb encarnat teologia Segona persona de la Trinitat.
  1. [abreviatura v.]
    gramàtica Categoria gramatical, susceptible de flexionar en nombre, persona, temps, mode, aspecte i veu, que fa de nucli del predicat o sintagma verbal i que expressa existència, estats, accions, processos o modificacions d’un subjecte o sintagma nominal. Verb transitiu, intransitiu, pronominal.
verb

Llegir més...