i vergonya | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran Diccionari de la llengua catalana

vergonya

Etimologia: del ll. verecŭndia, íd., der. de verecundus, -a, -um ‘respectuós’, i aquest, de verēri ‘sentir respecte’ 1a font: s. XII, Hom.
    femení
    1. Deshonor humiliant, cosa que deshonra. Aquella rendició va ésser una vergonya.
    2. hiperbòlicament És una vergonya llevar-se a aquestes hores!
    3. vergonya pública (o simplement vergonya) història Pena o càstig que consistia a exposar els reus al públic amb algun senyal que denotés llur delicte. Posar algú a la vergonya.
    1. Torbament de l’ànim per una falta comesa, per una humiliació rebuda. Fer vergonya. Donar-se’n vergonya. Caure la cara de vergonya.
    2. Torbament de l’ànim que sol fer enrojolar, en sentir-se hom objecte de l’atenció d’algú. Tornar-se vermell de vergonya.
    3. vergonya aliena Vergonya que hom sent per alguna cosa que fa o diu una altra persona.
  1. Estimació de la pròpia honra. És un explotador: no té vergonya.
  2. plural Eufemisme per òrgans genitals. Ensenyar les vergonyes.
vergonya

Llegir més...