vern | enciclopèdia.cat

Etimologia: locució d’origen incert; no és acceptable l’existència de vern adjectiu; potser d’un ll. vg. *solivertus, comp. de solus ‘sol’ i vertĕre ‘arrencar a fugir’, d’on ‘el qui fuig sol’ amb possible influx del ll. verna ‘esclau’, soliverte verna ‘esclau fugitiu’, d’on la contracció soliverna

adjectiu Mot emprat en l’expressió sol i vern Completament sol i abandonat dels altres. Amb la mort dels seus pares, va restar sol i vern.

Vegeu també:
vern¹

OBRES

OBRES

Diccionaris complementaris

Especialitzats

General

Antropologia i societat

Art

Economia

Geografia

Història

Llengua

Natura i ecologia

■ vern 2 | verna

Subscriu-te al newsletter

Subscriu-te al newsletter

■ vern ² | verna