OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran Diccionari de la llengua catalana

vèrtex

Etimologia: del ll. vertex, -ĭcis, íd. 1a font: 1272, CTort.
    masculí
  1. geometria
    1. Punt en què concorren els dos costats d’un angle, les cares d’un angle políedre, etc.
    2. Punt d’una corba en què aquesta es troba amb el seu eix.
    3. Punt d’un con, d’una piràmide, etc., més allunyat de la base.
    1. anatomia animal Prominència, especialment al cap (part més alta del crani) i als pulmons.
    2. antropologia física Punt craniomètric sagital situat al punt més elevat del crani quan la línia de visió és horitzontal.
    3. antropologia física Punt somàtic sagital situat en el punt més elevat del cap.
    4. zoologia Part dorsal del cap dels insectes, on s’uneixen el front i l’epicrani.
  2. arquitectura El punt més alt d’un arc.
  3. vèrtex geodèsic geodèsia Punt del terreny del qual hom ha calculat les coordenades geodèsiques amb una gran aproximació.
vèrtex

Llegir més...