OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran Diccionari de la llengua catalana

veu

Partició sil·làbica: veu
Etimologia: cat. ant. vots i vou, ll. vōx, vōcis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
    1. fisiologia animal So que es produeix a la laringe pel pas de l’aire expirat a través de les cordes vocals, posades prèviament en contacte.
    2. So proferit per l’home quan parla, crida, canta, etc., considerat com a posseint tal o tal qualitat. Veu forta, feble. Una veu sonora, argentina, dolça, aspra, clara, apagada, gruixuda, prima, pastosa, presa. Parlar en veu baixa, en veu alta.
    3. per extensió So, crit, cant, etc., emès pels animals. Se sentien brams, udols i altres veus esgarrifoses.
    4. música Cadascuna de les modalitats de la veu humana caracteritzades pel timbre i per la tessitura.
    5. música Cadascuna de les parts d’un conjunt polifònic vocal o instrumental.
    6. a alta veu locució adverbial En veu alta.
    7. a dues (o tres, o quatre, etc.) veus locució adjectiva i locució adverbial música Dit de la peça polifònica que és escrita o hom interpreta amb altres veus que acompanyen la melodia principal. Una missa a quatre veus.
    8. alçar (o aixecar) la veu (a algú) figuradament Adreçar-li paraules fortes, insolents, especialment replicant-li. Goses alçar la veu al teu pare?
    9. alçar (o aixecar) la veu (a favor d’algú o alguna cosa) figuradament Parlar a favor seu. En el ple va aixecar la veu en defensa del projecte.
    10. a mitja veu locució adverbial Amb una veu poc potent.
    11. a plena veu locució adverbial [fent referència al cant] Amb tota la potència de la veu.
    12. a sota veu locució adverbial En veu baixa.
    13. a una veu locució adverbial Dient la mateixa cosa simultàniament dues o més persones juntes. Li respongueren que sí tots a una veu.
    14. a veus locució adverbial música Polifònicament. A veus iguals, mixtes.
    15. de viva veu locució adverbial Parlant o escoltant, i no escrivint o llegint. Tot ho aprenien de viva veu.
    16. en veu alta locució adverbial Amb una veu natural, audible per tots els presents. Llegir en veu alta.
    17. en veu baixa locució adverbial Gairebé sense veu o completament sense vibració de les cordes vocals.
    18. estar en veu Tenir la veu en bon estat per a cantar.
    19. fil de veu Veu molt feble. Té un fil de veu, que no sé mai què diu.
    20. perdre la veu Restar afònic o deixar de tenir veu per a cantar.
    21. portar (algú) la veu cantant (en un lloc o en un afer) Ésser el qui parla pels altres del grup o hi té la iniciativa.
    22. tenir veu Tenir bona veu per a cantar.
    23. veu bitonal fisiologia animal Veu consistent en l’emissió de dos sons de diferent timbre durant la fonació. És anomenada també diplofonia o difonia.
    24. veu blanca música Veu que té una extensió compresa dins els límits de les veus de soprano i contralt.
    25. veu bronquial diagnosi Broncofonia.
    26. veu de cabra patologia Egofonia.
    27. veu de cap música Per comparació amb les veus de gola i de pit, registre de la veu obtingut per la ressonància en la cavitat superior de l’aparell vocal.
    28. veu de gola música Per comparació amb les veus de cap i de pit, registre de la veu en l’emissió de la qual intervenen el vel del paladar i la gola.
    29. veu de pit música Per comparació amb les veus de gola i de cap, registre de la veu obtingut per la ressonància en la cavitat interior de l’aparell vocal.
    30. veu engolada Veu de gola.
    31. veu escardalenca Veu alta i prima.
    32. veu esquinçada Veu enrogallada.
    33. veu eunucoide Veu de falset en l’home, que sembla la de la dona.
    34. veu flèbil Veu de plor.
    35. veu gutural música Veu de gola.
  1. per extensió
    1. Persona indeterminada que diu alguna cosa. No s’alçà cap veu a defensar-lo.
    2. figuradament Una veu nova en la narrativa catalana.
  2. per extensió Mot, vocable. Una enciclopèdia que enregistra moltes veus noves.
  3. per analogia
    1. So expressiu, que recorda la veu humana, d’un objecte, especialment un instrument musical, o d’un element de la natura. La dolça veu de la tenora. La ronca veu del vent.
    2. veu humana música Registre o joc de l’orgue de 8 peus que imita la veu humana.
  4. figuradament
    1. Qualsevol cosa comparada a la veu humana com a mitjà d’expressió.
    2. especialment Inspiració sobrenatural o pensament, sentiment, etc., que sobrevé com si procedís d’un ésser diferent del subjecte pensant. La veu de Déu. Una veu interior.
    3. especialment Notícia que es difon oralment, rumor, brama. Corre la veu que és un espia.
    4. especialment Opinió general que manifesta una col·lectivitat determinada, o mitjà d’expressar-la. La veu pública l’acusa. Veu del poble, veu de Déu.
    5. antigament Vot o dret de vot.
    6. dret i ciències polítiques Dret de parlar i de prendre part en les deliberacions d’una junta o assemblea, amb independència de la facultat de votar. Tenir veu i vot.
    7. a les més veus locució adverbial antigament Per majoria de vots.
    8. donar (o llançar) veus (d’alguna cosa) Parlar-ne perquè arribi a coneixement de molts.
    9. veu activa dret i ciències polítiques Dret de votar pròpia dels membres d’una junta o assemblea, vot actiu.
    10. veu passiva dret i ciències polítiques Aptitud d’ésser elegit per una junta per a un càrrec, vot passiu.
  5. gramàtica Accident del verb que indica la relació gramatical entre aquest, el subjecte i l’objecte, en virtut de la qual el procés verbal és atribuït al subjecte considerat com a agent o com a pacient. Veu activa. Veu passiva.
veu

Llegir més...