OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran Diccionari de la llengua catalana

victòria 1

Partició sil·làbica: vic_tò_ri_a
Etimologia: del ll. victoria, íd. 1a font: s. XIII, Vides
    femení
    1. Acció de vèncer o de guanyar (un enemic, un antagonista, un adversari) en una guerra, una batalla, una lluita, una competició, etc. La victòria dels portuguesos sobre els castellans. La victòria dels jugadors anglesos. Guanyar, emportar-se la victòria.
    2. Crit del qui s’ha emportat la victòria.
    3. cantar victòria Celebrar una victòria, gloriejar-se’n. Tots cantaven victòria.
    4. corona (o llorer, o palma) de victòria Ensenyes donades com a premi al vencedor d’un combat, i, en el món cristià, atribuïdes als màrtirs.
    5. victòria pírrica Victòria que no aporta cap avantatge.
  1. art Representació plàstica de la victòria o de la dea Victòria.



  2. Vegeu també:
    victòria2
victòria

Llegir més...