OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran Diccionari de la llengua catalana

vigor

Etimologia: del ll. vigor, -ōris, íd., der. de vigēre ‘tenir força’ 1a font: s. XIII
    masculí o femení
    1. Força activa d’un ésser viu. Un home, un animal, un vegetal, ple de vigor. El vigor de la joventut. Lluitar amb vigor.
    2. figuradament Força activa de l’esperit. Expressar-se amb vigor.
    3. dret Força d’obligació en les lleis.
    4. enologia Conjunt de qualitats d’un vi que afecta el tast i l’aroma.
  1. per extensió
    1. Un estil ple de vigor.
    2. Terra verge, plena de vigor.
  2. en vigor locució adverbial
    1. Fent referència a una disposició, en estat de tenir efecte, d’obligar. Estar, posar, en vigor una llei. El conveni entrarà en vigor el mes vinent.
    2. per extensió En ús. Un mot que es manté en vigor als pobles.
vigor

Llegir més...