i viola | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran Diccionari de la llengua catalana

viola 2

Partició sil·làbica: vi_o_la
Etimologia: d’origen incert, probablement de l’oc. viula (i viola), der. de viular ‘tocar un instrument de corda i també de vent’, de caràcter onomatopeic 1a font: 1410
    música
  1. femení
    1. Instrument de cordes fregades amb arquet, semblant al violí, bé que d’una mida més grossa.
    2. viola de gamba Instrument de cordes fregades amb arquet, de sis cordes, afinades com el llaüt.
    3. viola de mà Instrument de cordes pinçades i fons pla, de cinc cordes dobles i una de senzilla.
    4. viola de roda Instrument antic de cordes fregades, proveït d’un petit teclat per a la mà esquerra i d’una maneta per a la mà dreta, la qual acciona una roda que frega les cordes.
  2. masculí i femení Músic que toca la viola.



  3. Vegeu també:
    viola1
    viola3
viola
Llegir més...