i violar | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran Diccionari de la llengua catalana

violar 2

Partició sil·làbica: vi_o_lar
Etimologia: del ll. violare, íd., der. de vis ‘força’ 1a font: 1460, Roig
    verb transitiu
    1. Cometre una acció contra alguna cosa que hom és tingut de respectar. Violar una llei, un precepte, una regla. Violar un jurament, un pacte. Violar el secret epistolar.
    2. especialment Entrar sense autorització a la casa d’una altra persona. Us acusaré d’haver violat el meu domicili.
    3. especialment Profanar un lloc sagrat. Violar una església, una sepultura.
    1. Forçar algú a un acte sexual contra la seva voluntat. Va violar la seva veïna.
    2. especialment dret penal Cometre la violació d’una persona.



  1. Vegeu també:
    violar1
violar

Llegir més...