i voluntat | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran Diccionari de la llengua catalana

voluntat

Etimologia: del ll. voluntas, -ātis, íd. 1a font: s. XII, Hom.
    femení
    1. filosofia, psicologia i ètica Facultat, específica de l’ésser humà, de voler, de determinar lliurement els seus actes, poder de fer o no fer una cosa.
    2. Capacitat per a fer quelcom que comporta un esforç o que constitueix una obligació o una privació, contra la pròpia tendència o inclinació natural. Demostra molta voluntat convivint amb aquell poca-solta.
    3. filosofia Lliure albir.
    4. autonomia de la voluntat dret Principi de dret privat segons el qual el subjecte d’un acte té la facultat de determinar-ne lliurement el contingut i els efectes, amb exclusió de qualsevol força o coacció externa.
    5. força de voluntat Capacitat per a endurar o per a imposar-se esforços o privacions.
    6. mancat de voluntat Abúlic.
    1. Acte o exercici d’aquesta facultat de la voluntat. Sempre fa la seva voluntat.
    2. Allò que hom vol; desig. Complien sempre les seves voluntats.
    3. Intenció decidida i determinada de fer quelcom, d’obtenir-ho tant sí com no. No té prou voluntat d’imposar-se.
    4. Consentiment, assentiment. No feia res sense la voluntat del seu marit.
    5. Quantitat de diners no fixada que hom sol·licita o que hom dona per a col·laborar a satisfer unes despeses, generalment d’ordre social o benèfic.
    6. a voluntat locució adverbial Quan hom vulgui, com hom vulgui. Es pot posar o treure a voluntat.
    7. bona voluntat Intenció d’obrar bé, de complaure algú, d’afavorir-lo. No sé com sortirà, però la bona voluntat hi és.
    8. darreres voluntats (d’algú) Allò que vol que es faci després de la seva mort.
    9. declaració de voluntat dret civil Expressió formal de la intenció d’una persona.
    10. guanyar-se (algú) les voluntats Disposar la gent a favor seu.
    11. mala voluntat Intenció d’obrar malament, de fer mal a algú, antipatia.
    12. voluntat de Déu teologia Designi de Déu que es manifesta a través de la seva llei, del pla de salvació, dels signes dels temps o de les circumstàncies de la vida.
    13. voluntat salvífica universal teologia Afirmació teològica segons la qual Déu vol que tots els homes se salvin.
  1. Afecte, inclinació. Agafar, portar, voluntat a algú.
  2. dret
    1. voluntat de l’estat Principi d’unitat i de validesa de tots els preceptes jurídics d’un ordenament positiu.
    2. voluntat general sociologia Expressió de la síntesi organitzada de les llibertats de tothom.
    3. voluntat popular dret constitucional Titular primari i natural del poder polític, que pot ésser exercit per tot el poble o només delegat en una persona o unes quantes.
    4. voluntat social predominant ciències polítiques Resultat efectiu de les voluntats dels homes que integren la comunitat.
voluntat

Llegir més...