i romanç | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran Diccionari de la llengua catalana

romanç

Etimologia: del ll. romanice ‘a la romana’, aplicat als parlars de les nacions romanitzades, estès després a les obres escrites en llengua romànica de caràcter narratiu i atractiu per al poble senzill 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
  1. lingüística Nom amb què era designat l’idioma vulgar als països de la Romània quan ja s’havia diferenciat clarament del llatí.
  2. literatura
    1. Narració novel·lesca extensa, en vers o prosa, de les aventures d’un heroi.
    2. [pop romanço] Narració de fets generals o atribuïts a personatges concrets, d’ample predicament entre la gran massa social, que la rep per conducte oral o imprès.
    3. Poema escrit en versos que rimen normalment assonats els parells.
  3. romanç de cec literatura Narració en vers que era recitada o cantada per cecs especialment a les fires i festes dels pobles.
romanç

Llegir més...