OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran Diccionari de la llengua catalana

plaça

Etimologia: del ll. vg. *plattea, ll. cl. platea ‘carrer ample; plaça’, i aquest, del gr. plateĩa ‘carrer ample’, adj. fem. de platýs ‘ample’ 1a font: 1196
    femení
    1. [abreviatura pl.]
      urbanisme Lloc ample i espaiós, a l’interior d’una població, on solen confluir diversos carrers.
    2. Mercat. Anar a plaça.
    3. cotxe de plaça antigament Cotxe de punt, de lloguer, que s’estacionava a la plaça o en un indret determinat.
    4. plaça d’armes organització militar Espai gran on la guarnició d’una ciutat fa els seus exercicis.
    5. plaça de toros (o de bous) tauromàquia Espai rodó voltat de seients escalonats, on es fan les corridas de toros.
    1. Població com a centre on són fetes operacions comercials a l’engròs, operacions bancàries, etc. Aquest viatjant fa les places del sud.
    2. organització militar Ciutat com a centre de defensa o d’altres operacions de guerra.
    3. plaça forta organització militar Ciutat fortificada.
    1. Seti, lloc assignat a un passatger, a un concurrent d’un espectacle, etc. A l’autobús no hi havia sinó dues places buides.
    2. figuradament Lloc a ocupar o que hom ocupa en un centre de treball. Hi ha una plaça de sotsoficial vacant. Perdre la seva plaça.
plaça

Llegir més...