OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran Diccionari de la llengua catalana

conill

Etimologia: del ll. cunicŭlus, íd., probablement d’origen ibèric en ll 1a font: s. XIV, Llull
  1. masculí zoologia
    1. Mamífer lagomorf de la família dels lepòrids (Oryctolagus cuniculus), més petit que la llebre i d’orelles i potes més curtes, anomenat en estat silvestre conill de bosc, boscà, fer o de camp, del qual deriven les races domèstiques (conill de casa, casolà o de corral).
    2. conill porquí (o d’Índies, o de rata) Gènere de mamífers rosegadors de la família dels càvids (Cavia sp), amb les potes i les orelles curtes, mancats de cua, i de pelatge llarg i aspre, emprats com a animals d’experimentació.
  2. masculí alimentació, indústries alimentàries Peça de carn del múscul de les potes de boví, anomenada conill de l’espatlla i conill de la campana la de les potes davanteres, i conill de la cuixa o garró la de les potes del darrere.
  3. masculí dialectal col·loquialment Vulva.
  4. col·loquialment
    1. adjectiu masculí Nu, completament despullat.
    2. en conill locució adjectiva Nu, en pèl.
conill

Llegir més...