i concertino | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran Diccionari de la llengua catalana

concertino

Etimologia: de l’it. concertino, íd.
    música
  1. masculí Part d’una orquestra, formada per un petit grup de solistes que alterna amb el tutti o ripieno, característic del concerto grosso.
  2. masculí i femení
    1. Músic solista principal d’un grup d’instruments en una orquestra o banda.
    2. especialment Violinista solista principal d’una orquestra simfònica o d’òpera.
concertino

Llegir més...