i diversió | enciclopèdia.cat

☰ Navegació pels índexs

Gran Diccionari de la llengua catalana

diversió

Partició sil·làbica: di_ver_si_ó
Etimologia: del ll. diversio, -ōnis, íd. 1a font: 1696, DLac.
    femení
    1. Acció de divertir 1;
    2. l’efecte.
    3. ciències militars Operació destinada a divertir o desviar l’atenció de l’enemic. Ordenà a la cavalleria de disposar-se a fer una diversió.
    1. Acció de divertir 2 o de divertir-se;
    2. l’efecte.
  1. Allò en què hom es diverteix; divertiment, passatemps. Són diversions pròpies del jovent.
diversió
Llegir més...