i ma | enciclopèdia.cat

☰ Navegació pels índexs

Gran Diccionari de la llengua catalana

ma

Homòfon: me
Etimologia: del ll. mea, 1a pers. fem. sing. del pronom possessiu, contret en ma en construccions proclítiques del ll. vg 1a font: s. XIV, Llull
adjectiu [plural mes] Possessiu femení que fa referència a la primera persona del singular. Ma mare.
ma
Llegir més...