OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran Diccionari de la llengua catalana

biga 1

Etimologia: d’origen incert, potser del ll. bīga (v. biga2) 1a font: s. XI
    femení
  1. Peça de fusta llarga i robusta, de dimensions variables, però que excedeix la llargària del cos humà.
  2. construcció i tecnologia
    1. Peça, generalment prismàtica, molt més llarga que ampla i disposada horitzontalment, que serveix per a suportar les càrregues que no graviten directament sobre una paret o un pilar.
    2. biga carenera (o serrera, o comunera) Biga situada al capdamunt d’una encavallada formant la carena o aresta d’unió dels dos vessants d’una teulada.
    3. biga mestra jàssera 2.
    4. biga tremujal tremujal 1.
  3. oleïcultura, indústries oleícoles En l’antiga premsa de lliura, barra d’una gran llargada que multiplicava la força aplicada a un dels seus extrems i la transmetia damunt la pila de cofins.
  4. biga de l’esquena Columna vertebral.
  5. biga del foc Biga que hi ha a les cuines i que serveix per a penjar-hi les olles.
  6. comptar les bigues figuradament Distreure’s en una conversa, etc.
  7. portar la biga figuradament Estar embriagat.



  8. Vegeu també:
    biga2
biga

Llegir més...