i idiolecte | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran Diccionari de la llengua catalana

idiolecte

Partició sil·làbica: i_di_o_lec_te
Etimologia: de l’angl. idiolect, íd., comp. de idio- i de (dia)lecte 1a font: c. 1960
masculí lingüística Conjunt dels usos d’una llengua propi d’un parlant.
idiolecte
Llegir més...