OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran Diccionari de la llengua catalana

paer | paera

Partició sil·làbica: pa_er
Etimologia: der. del ll. pax, pacis ‘pau’ 1a font: 1272, CTort.
  1. masculí i femení dialectal
    1. Regidor, edil.
    2. paer en cap dret administratiu Alcalde.
  2. masculí història Als municipis de la regió de Lleida, nom donat als magistrats que en detenien les facultats rectores i executives.
  3. masculí història Cadascun dels quatre prohoms als quals Jaume I de Catalunya-Aragó confià l’administració comunal barcelonina, autoritzant-los a prendre consellers que els assessoressin en llur càrrec.
  4. masculí història A Tortosa, des del 1276 fins a la Nova Planta, jutge representant de la ciutat que assistia amb caràcter assessor i executiu el veguer per a assegurar la pau i l’ordre públic.
paer

Llegir més...