Professor a Halle (Alemanya) i a Oslo, es distingí com a historiador de la filosofia i per la seva filosofia no reduccionista de la natura: Der Logos (1896-99); Om sansynliget og dens betydning logisk betraktet (‘Sobre la probabilitat i les seves condicions considerades lògicament’, 1897), Logik (1921); Psykologi (1926), etc.