Diego Abad de Santillán

Sinesio García Fernández (pseud.)
(Reyero, Castella i Lleó, 1897 — Barcelona, 1983)

Pseudònim de Sinesio García Fernández, economista, polític i anarquista espanyol.

Residí en diversos períodes de la seva joventut a l’Argentina, on col·laborà amb la Federación Obrera Regional. Tornà per estudiar filosofia a Madrid (1915-17), on conegué Salvador Seguí, i medicina a Berlín (1922-26). A l’Argentina, fou col·laborador de la revista La Protesta, amb Enrique Nieto, deixeble de Francesc Ferrer i Guàrdia, i publicà El anarquismo en el movimiento Obrero (1925). A Espanya participà, des del 1931, en diferents grups anarquistes i dirigí Tierra y Libertad. Més endavant publicà Reconstrucción social. Bases para una nueva edificación económica argentina (1933) i escriví La bancarrota del sistema económico y político del capitalismo. Féu una breu estada a l’Uruguai, retornà a Europa i s’establí a Barcelona el 1933. Durant aquest període dugué a terme una intensa activitat política i intel·lectual que culminà amb la creació de tres revistes: Tiempos Nuevos, Butlletí de la Conselleria d’Economia i Timón. Al juliol del 1936 representà la FAI en el Comitè de Milícies Antifeixistes de Catalunya, el mateix any publicà, a nom de la CNT, El organismo económico de la revolución. Com a membre del Consell d’Economia de la Generalitat de Catalunya defensà la política de participació anarquista en el govern republicà. Després de la guerra civil, el 1939, s’exilià a l’Argentina, on residí fins el seu retorn definitiu a Catalunya el 1976. Publicà, entre altres obres i traduccions, Por qué perdimos la guerra (1940), La crisis del capitalismo y la misión del proletariado (1946) i Contribución a la historia del movimiento obrero español (1962-65). Rellançà la revista Timón i col·laborà en la Gran enciclopedia argentina. Retornat de l’exili, publicà a Barcelona Memorias (1977).