‘Abd al-‘Azīz ibn Abī-‘Āmir al-Manṣūr

(?, ? — ?, 1061)

Rei de València (1021 o 1026-61).

Fill de Sançol i net d’Almansor. Alguns caps amirites de València, havent rebutjat la sobirania de Lābīb de Tortosa, el proclamaren rei a Xàtiva; d’altres amirites no l’acceptaren i fou bandejat de València. ‘Abd al-'Azīz reeixí, però, a emparar-se de la ciutat (1026?) i en construí les muralles. Fou un dels qui reconegueren el califa usurpador Hišām II. El 1038, aprofitant la mort del seu esclau llibert Zuhayr, rei d’Almeria i de Múrcia, al·legà drets sobre els seus béns i s’apoderà del regne. La seva força militar mai no fou considerable. Així, es veié obligat a signar un tractat de pau amb el seu veí Muǧāhid de Dénia, i hagué de tolerar que el seu cunyat Ibn Sumādilh s’independitzés a Almeria (1041). Igualment s’independitzaren els Banū Tāhir, governadors de Múrcia.