Estudià dret, i essent estudiant s’uní als antimonàrquics. Fundà i dirigí la revista Katib (1951), des d’on defensà posicions d’esquerra. Del 1951 al 1955 formà part de delegacions del govern egipci en conferències de pau. Autor de novel·les socials; el 1954 publicà Al-Ard (‘La terra’), en què, valent-se d’una història amorosa, analitzà la contraposició d’interessos entre els grans terratinents i els petits propietaris i els jornalers. La seva obra Muḥammad rasūl al-hurriyya (‘Mahoma, apòstol de la llibertat’, 1962), en el qual confrontà el profeta amb conflictes actuals, provocà un gran escàndol politicoreligiós. En la novel·la Fellah (1967) descriví els conflictes sorgits de la reforma agrària. El 1979 rebé el premi Lenin de la pau.