Diplomàtic de carrera, exercí diversos càrrecs polítics i viatjà per Europa, la qual cosa li permeté d’entrar en contacte amb la cultura occidental. Així, introduí autors com Hugo, Shakespeare, Racine, Corneille, en la literatura turca. A més de les seves poesies, Ġarām, testimoni del xoc que produeix l’enfrontament de la filosofia occidental amb la religió musulmana, i Makber (‘La tomba’, 1885), elegia a la seva esposa, és autor de nombrosos drames històrics d’inspiració romàntica (Ešber, 1881; Finten, 1887; Zeyneb) que li han valgut un lloc important en l’anomenada literatura “nova” del seu país.