Victoria Abril

(Madrid, 4 de juliol de 1959)

Nom artístic de Victoria Mérida, actriu cinematogràfica castellana.

Actuà a Obsesión (1974) de F. Lara Polop, La muchacha de las bragas de oro (1979) de V. Aranda, Mater amatísima (1980) de J.A. Salgot, Río abajo (1984) de J.L. Borau, Padre nuestro (1985) de F. Regueiro i La hora bruja (1985), de J. de Armiñán. El 1990 inicià la seva col·laboració amb P. Almodóvar a Átame, que continuà amb Tacones lejanos (1991) i Kika (1993). També actuà a Amantes (1991),Libertarias (1995) i Tirant lo Blanc (2005), de Vicente Aranda; Entre las piernas (1999), de M.Gómez Pereira; Nadie hablará de nosotras cuando hayamos muerto (1995), Sin noticias de Dios (2001) i Alatriste (2005), d’A.Díaz Yanes; El séptimo día (2004), de C.Saura; Incautos (2004), de M.Bardem; i Escuela de seducción (2004), de J.Balaguer. Ha actuat en diverses produccions internacionals, entre les quals Max mon Amour (1988), de N. Oshima, Sandino, de M. Littin, La Femme du cosmonaute (1998), de J.Monnet, Mon père, ma mère, mes frères et mes soeurs (1999), de Ch.de Turckheim, 101 Reykjavik (2000), de B.Kormákur, Cause toujours! (2004), de J.Labrune, i Les gens honnêtes vivent en France (2005), de B.Decout, Tirant lo Blanc (2006), de V. Aranda, El Camino de los ingleses (2006), d’A. Banderas, 48 heures par jour (2008), de C. Castel, Sólo quiero caminar (2008), d’A. Díaz Yanes, i i Musée haut, musée bas (2008), de J-M.Ribes. Ha rebut diversos premis, entre els quals el del Festival de Berlín del 1991 per Amantes, i el del Festival de Sant Sebastià del 1995 i el premi Goya a la millor actriu del 1996 per Nadie hablará de nosotras cuando hayamos muerto. El 2005 debutà com a cantant amb el disc Putcheros do Brasil, amb cançons de bossa nova brasilera.