Viatjà pel nord d’Àfrica i visqué a Sevilla des del 1113 al servei dels califes almohades. Practicà només la medicina i propugnà la separació entre la medicina, la cirurgia i la farmàcia. La seva obra més important és el Kitāb al-taysīr fī-l-mudāwāt wa-l-tad-bīr (‘Llibre que facilita la terapèutica i la dieta’), el més important tractat de medicina pràctica escrit pels àrabs, en el qual prefereix les dades de l’observació a les opinions dels clàssics. La dedicà al seu amic i deixeble Averroes. Fou molt aviat traduïda a l’hebreu i més tard al llatí (1490).