Defensà l’arrianisme extrem, cosa que li valgué la deposició al concili de Sàrdica (343). Proposà la fórmula homoiúsios (és a dir, ‘el fill és només semblant al Pare’) acceptada als sínodes de Selèucia (359) i Constantinoble (360). Obligat per l’emperador Jovià a signar (363) el credo de Nicea, retornà, però, a l’arrianisme pur i fou deposat novament el 365. Escriví comentaris a l’Eclesiastès i a d’altres llibres bíblics, dels quals només es conserven fragments. Un grup de teòlegs seguidors seus, durant algun temps (357-361), s’anomenaren acacians.