Acatist

Himne acròstic bizantí, dit així perquè durant el seu cant hom roman dret, ‘sense seure’.

D’autor anònim, és atribuït amb molta probabilitat a Romà el Cantor (segle VI). Consta de 24 estrofes alfabètiques; les de nombre senar contenen una sèrie de 12 salutacions (Χαîρε), acabades sempre amb una tretzena: “Salve, esposa innupta!". Les estrofes 1-12 són de caràcter històric: anunciació a Maria, naixement i infància de Jesús. Les estrofes 13-24 són una reflexió teològica sobre Maria. La introducció que la precedeix, que posa l’himne en llavis de la ciutat de Constantinoble, respon a la victòria de Lleó I l’Isauri damunt els àrabs que assetjaven la ciutat (718). L’himne és cantat actualment per l’Església bizantina el cinquè dissabte de Quaresma. Molt popular en tota la tradició bizantina, aquest himne fou traduït al llatí, vers el 825, per l’abat Hilduí. N'hi ha una traducció catalana de Nolasc del Molar (1961).