OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

illes Açores

Arxipèlag    Divisió administrativa
Portugal

Sumari de l’article

Sete Cidades, antic volcà de Ponta Delgada (illes Açores)
Chad Sparkes (CC BY 2.0)
Arxipèlag de l’oceà Atlàntic, a 1380 km de Cabo da Roca, que constitueix una regió autònoma de Portugal; la capital és Ponta Delgada.
Població: 
237.800 h
[est 1992]
Extensió: 
2.247 km2

La geografia

Estès al llarg de 600 km, de NW a SE, comprèn les illes majors de São Miguel, Terceira i Pico i les menors de Flores, Corvo, Faial, São Jorge, Graciosa, Santa Maria i Formigas. Totes són d’origen volcànic, amb un relleu muntanyós (2 320 m al Pico Alto, illa de Pico) de costes escarpades. L’arxipèlag recolza damunt una plataforma suboceànica, l’altiplà de les Açores. De clima plujós (més de 800 mm anuals) i temperat (entre 14°C i 22°C de temperatura mitjana), amb poca variació estacional, sobre un sòl fèrtil, el principal recurs econòmic és l’agricultura (moresc, ananàs, xicoira, te, bleda-rave, cereals, tabac, cítrics). La ramaderia (vaques holandeses o cabres) s’alimenta dels prats artificials i dóna lloc al comerç de formatges i mantegues. Pico i Faial són estacions de pesca (balena, catxalot). Els seus ports (Ponta Delgada, Angra do Heroismo) i aeroports (Ponta Delgada i Terceira) fan de les Açores una escala en les rutes transatlàntiques. Són dividides en tres districtes: Horta, Angra do Heroismo i Ponta Delgada.

La història

Gonçalo Velho Cabral arribà el 1432 a Santa Maria i vint anys després totes les illes eren ja conegudes o colonitzades pels portuguesos. Faial, havent estat cedida per Alfons V a Elisabet de Borgonya, atragué immigrants flamencs (d’ací el nom d'Ilhas Flamengas que hom donà també a l’arxipèlag). El 1582 fou escenari de la lluita entre António, prior de Crato, i Felip II, que decidí l’annexió de Portugal a Castella. L’arxipèlag serví de base a Pere I per a reconquerir (1834) Portugal de mans dels miguelistes. Durant la Segona Guerra Mundial, Portugal hi autoritzà la instal·lació de bases aèries i marítimes aliades, posteriorment sota control de l’OTAN. El 1974 les illes reberen un estatut d’autonomia provisional i el 1980 un de definitiu.

Col·laboració: 
ATR / R

Llegir més...