La seva ferma oposició a l’emancipació catòlica motivà que Jordi III el nomenés primer ministre (1801-04) i com a tal firmà la pau d’Amiens (1802) amb França. L’any 1805 rebé el títol de vescomte Sidmouth. Ministre de l’interior del 1802 al 1822, practicà una política de rígid conservadorisme.