Fou secretari personal de Pablo Neruda i desenvolupà la tasca de periodista i lector editorial a França i de traductor de l’ONU i l’OIT a Ginebra. Com a poeta, la seva obra té aires de denúncia i protesta per la realitat social del seu país, i es manifesta en obres com Ecuador amargo (1949) i, sobretot, en els quatre volums que conformen la seva aportació més ambiciosa a la literatura, Los cuadernos de la tierra (1952-63), síntesi èpica de l’itinerari i l’experiència de l’home equatorià i, per extensió, americà, des de l’època precolombina fins a l’actualitat. La seva poesia continuà a Informe personal sobre la situación (1973), El tiempo y las palabras (1992) i El amor desenterrado y otros poemas (1995). És també autor de les novel·les Entre Marx y una mujer desnuda (1976) i Ciudad sin Ángel (1995), publicà textos teatrals, com El sol bajo las patas de los caballos (1972), i diversos assaigs i reculls de crítica literària, com Poesía del siglo XX (1957).