Fou el creador líric formalment i temàticament més original de les lletres hongareses de principis del s. XX. Sojornà a París, on el coneixement de l’obra dels simbolistes francesos del vuit-cents li confirmà la validesa de les seves idees artístiques inicials. Utilitzà com a eina poètica preferentment el símbol, però, contràriament als models francesos, se'n serví també per a revelar les connexions més profundes de la realitat i per a expressar una posició política radical, professada al llarg de tota la seva vida. Escriví poemes dedicats a problemes socials, però també a l’amor, a Déu, a la vida i la mort, amb una versificació pròpia, ajustada al tema i amb símbols creats d’una manera del tot personal. Publicà, entre d’altres, els reculls poètics Új versek (‘Noves poesies’, 1905), Vér és arany (‘Sang i or’, 1907), Az Illés szekerén (‘Al carro d’Elies’, 1908), Szeretném ha szeretnének (‘Voldria que m'estimessin, 1909), A halottak élén (‘Encapçalant la marxa dels morts’, 1918).