Succeí el seu germà Agis II amb l’ajuda de Lisandre. Féu una expedició guerrera a l’Àsia Menor (396-395) contra els perses, en la qual morí el sàtrapa Tisafernes. En esclatar la guerra de Corint (395-387), entre una coalició d’Atenes, Corint, Tebes i Argos d’una banda, i Esparta de l’altra, hagué de tornar al seu país. Després d’una sèrie de victòries dels espartants, intervingué com a àrbitre en la lluita el rei persa Artaxerxes II, i fou signada la pau del Rei o d’Antalcides el 386, que assegurà alguns anys d’hegemonia d’Esparta. Posteriorment no pogué dominar Tebes, la qual es revoltà. Féu una expedició a Egipte al front d’una tropa de mercenaris. Representà la renaixença de l’esperit militar espartà.