Tret d’algunes pinedes, en part de repoblament modern, la part més muntanyosa és coberta de matoll, que alterna, en alguns indrets, amb bancals de garrofers. La terra conreada, molt repartida i explotada directament pels propietaris, inclou un sector d’horta (hortalisses i arbres fruiters), un de regadiu mitjà (vinya, tomàquet, alfals) i un de secà (cereals, vinyes, ametllers, garrofers, oliveres). A més, es troben al terme un gran nombre de figueres i, en general, d’arbres fruiters. Complementen l’activitat econòmica la ramaderia (bestiar oví, cabrú), l’avicultura, les explotacions de guix i d’argila i les terrisseries. La producció d’aquesta indústria, més de dos milions de peces anuals (gerres, càntirs de color blanc), en part destinades a l’exportació, és feta en més de vint obradors. La població, que havia anat disminuint durant la primera meitat del s. XX, a causa principalment de l’emigració cap al Principat, s’ha anat recuperant durant els anys seixanta, en els quals la industrialització creà llocs de treball. La vila (4 267 h [2006], agosters o agostins ; 376 m alt.) és situada al coster d’un pujol que coronava un antic castell, avui enrunat, a la vora de la rambla de la Sarganella. L’església parroquial de Sant Pere fou construïda al començament del s. XVII. Des de la reconquesta formà part del terme d’Alacant, del qual se separà al final del s. XVIII. Els darrers dies de l’any se celebra la festa del Rei Moro, que, segons la tradició, commemora la reconquesta de la vila; hom hi balla unes conegudes danses al so de dolçaina i tamborí. Dins el terme es troben, entre altres, les caseries de la Sarganella, Escandella i Alabastre i l’antiga venta d’Agost. Prop de la població han estat trobades dues esfinxs (esfinx d’Agost).
