i Societat General d’Aigües de Barcelona | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Societat General d’Aigües de Barcelona

Sigla de laAgbar
Sigla de laAgbar
economia econ
Empresa fundada a Lieja el 1867 amb el nom de Compagnie des Eaux de Barcelone.

Abastia d’aigua les poblacions pròximes a Barcelona actualment annexades al municipi a través de l’Aqüeducte de Dos Rius. El 1881 fou adquirida per capital francès, que constituí a París la Société Générale des Eaux de Barcelone. El 1919 fou adquirida per inversors catalans i establí el domicili social a Barcelona, amb seu al passeig de Sant Joan fins el 2005, que es traslladà a la torre Agbar o Glòries i, deu anys més tard (2015), a la Zona Franca. Entre l’octubre del 2017 i el setembre del 2018 tingué la seu social a Madrid a causa del procés independentista. L’any 2019 abastia 23 municipis de la conurbació de Barcelona.

Inicialment les seves activitats d’explotació de l’aigua se circumscriviren a l’àrea de Barcelona, a través de la captació de les conques del Llobregat, del Ter i del Besòs (aquesta, amb l’absorció, el 1981, d’Aigües del Besòs SA), però posteriorment les estengué a tot l’Estat espanyol, adquirint o arrendant empreses relacionades amb la dotació d’aigua potable a les poblacions, la purificació d’aigües de claveguera, de canals de navegació, etc.

El 1975 la Companyia Industrial del Llobregat (creada el 1871 i que esdevingué subsidiària d’Agbar) fou redenominada com Corporació Agbar, que incloïa no tan sols els serveis de proveïment d’aigua, sinó també els del sanejament i la construcció. El 1992 Agbar absorbí Corporació Agbar i altres empreses filials i donà lloc al Grup Agbar, que diversificà les seves activitats en els sectors de l’assistència sanitària, la inspecció tècnica de vehicles i la recaptació de tributs.

El 1997 aconseguí l’adjudicació de la gestió de l’Hospital d’Alzira, primera experiència de gestió privada de la sanitat pública a l’Estat espanyol. A partir de la segona meitat de la dècada de 1990, la internacionalització, sobretot a l’Amèrica Llatina, fou un dels motors del creixement de la companyia i les privatitzacions en aquella regió n’impulsaren el negoci en l’àrea de l’aigua potable en concessions a Colòmbia, l’Uruguai, Xile, Cuba i l’Argentina.

D’altra banda, el sector d’assegurances de salut, a través de la seva filial Adeslas, adquirí una importància creixent (al voltant d’un 30% del volum de negoci l’any 2000). L’any 2000 entrà en el sector del control mediambiental de vehicles als EUA, i l’any 2001 en el de serveis d’automoció a la Xina. El 2002 creà Applus +, empresa filial del sector de la certificació, que el 2007 fou venuda al nord-americà The Carlyle Group. L’any 2006 adquirí el 100% del capital de Bristol Waters, una de les primeres subministradores d’aigua de la Gran Bretanya, que l’octubre del 2011 vengué en un 70% al fons d’inversió canadenc Capstone Infrastructure Corporation.

Fins el 2010 el control majoritari d’Agbar correspongué a la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona, però el gener d’aquest any hom tancà un acord pel qual l’accionista minoritari Suez, de capital francès, passava a controlar-ne el 75% del capital, mentre que entre el 15% i el 25% restava en mans de La Caixa. Paral·lelament, Adeslas passava a ser controlada (55%) per Criteria (La Caixa). Aquest any adquirí el 100% d’Eléctrica Maspalomas.

L’any 2012, amb el nom d’Aigües de Barcelona Empresa Metropolitana del Cicle Integral de l’Aigua (ABEMCIA) es constituí una societat mixta de majoria privada en la qual Agbar-Suez controlava el 70% del capital, Criteria-CaixaHolding el 15% i l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) tenia una participació minoritària del 15%. L’AMB, a més de ser sòcia, supervisa les tarifes segons conveni amb l’empresa. L’any 2016 el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya anul·là la concessió adduint que aquesta s’havia d’haver sotmès a concurs públic. Al mateix temps, el nou equip de govern de l’Ajuntament de Barcelona intentà municipalitzar el servei, però davant dels recursos presentats, el novembre del 2019 el Tribunal Suprem revocà la sentència del TSJC i confirmà el model de societat mixta implantat el 2016.

L’any 2010 la plantilla era de 812 empleats, i els ingressos d’explotació de 3.108,2 milions d’euros i un benefici consolidat atribuït a la societat dominant de 235,3 milions d’euros. El 2004 fou inaugurat el Museu de les Aigües a Cornellà de Llobregat, projecte de la Fundació Agbar (1998) creat a partir del patrimoni industrial relacionat amb els recursos hídrics.

Llegir més...