Professor de matemàtiques a Cambridge (1826), on fou director de l’observatori (1828), i astrònom reial (1835-81). En òptica destaca el seu treball sobre les difraccions i la descripció i correcció de l’astigmatisme (1825). Modernitzà l’observatori de Greenwich i millorà el sistema d’observacions meridianes, sistematitzant-ne l’ús i desenvolupant la pràctica dels registres fotogràfics (1848). Mesurà la densitat mitjana de la Terra, formulà una teoria sobre l’arc iris, estudià el magnetisme terrestre a partir de la hipòtesi de la isostàsia (amb J.H. Prat, el 1885). Inventà un mètode per a la compensació de l’agulla nàutica dels vaixells metàl·lics.